Hui estic trist…
El per què? El mateix que em furta la son fa temps…
El no poder controlar el que vull, el que la meua ment diu que necessita…
Persona que respire el mateix aire que jo..
Que pense diferent, però compartim les idees…
Que em crega quan dic que puc volar, i que vole amb mi…
Persona necessària per a la meua autoestima…
I ara, si em disculpeu, amb llàgrimes als ulls, vaig a somiar…
No hay comentarios:
Publicar un comentario